El Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, va presentar la setmana passada juntament amb el director del IBASSAL, Rubén Castro, i els agents econòmics i socials, la nova Estratègia de salut laboral de les Illes Balears 2023-2027, que neix amb la voluntat i l’objectiu “d’aconseguir reduir la sinistralitat i les malalties professionals a través d’un tractament integral de la salut en els àmbits de treball”.

El Conseller va destacar, abans de detallar les mesures, que des de la posada en marxa del IBASSAL la sinistralitat ha caigut més d’un 20% i que, en relació a l’any 2019 (sense efecte COVID), en el 2022 l’índex de sinistralitat ha caigut un 7,5%, per la qual cosa ha indicat que cal continuar treballant en la mateixa línia per a continuar reduint accidents.

Aquest document, aprovat pel Consell rector i el Consell de direcció de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), és fruit d’un profund debat amb agents econòmics i socials per a conèixer millor les causes que provoquen l’accidentalitat a les Illes, i actuar per a combatre aquesta bretxa. D’aquesta manera, s’han aprovat un total de 122 mesures i actuacions englobades en 7 grans objectius, dels quals quatre són estratègics i tres són transversals.

El pressupost per a cobrir la durada de l’Estratègia és superior als 25,5 milions d’euros, és el més elevat que ha tingut el IBASSAL i permetrà adoptar mesures preventives que continuïn la tendència de reducció de sinistralitat, iniciada a les Illes en el 2018, coincidint amb la creació del IBASSAL.

A aquests 25,5 milions cal sumar altres 15 milions d’euros per a l’execució de les ajudes per a la modernització i innovació en la higiene i en la neteja dels establiments d’allotjament turístic, destinades a la compra de mecanismes d’elevació de llits, amb la qual cosa, els recursos que es destinaran a la prevenció de riscos i foment de la salut laboral serà de més de 40 milions d’euros.

Una part important de la nova Estratègia ha consistit a reforçar l’estructura del IBASSAL, amb un organigrama que inclourà equips de seguretat, higiene industrial, ergonomia, psicosociologia, medicina en el treball i, per primera vegada, un equip destinat a formació i comunicació. Així mateix, es preveu la creació de serveis generals amb dotació d’Unitat de Gestió Econòmica, contractació i gestió de personal, que permeti al IBASSAL una major agilitat en la gestió, juntament amb un registre d’empreses acreditades, un registre de llibre de subcontractació i un servei de sancions.

OBJECTIU: MÉS EMPRESES I ENTORNS SALUDABLES

L’Estratègia de Salut Laboral planteja com a principal premissa que la salut és un bé que cal fomentar des de tots els àmbits de la vida, també el laboral, d’una forma transversal i comunicada amb altres àmbits.

D’aquesta manera, els quatre objectius estratègics incideixen en

A- Entorns físics segurs

Amb actuacions de reforç a la construcció, especialment a les grans obres,
Campanyes de cambreres de pis
Projectes de recerca per a evitar riscos ergonòmics i
Assessorament a autònoms, entre altres mesures.

B. Entorns psicosocials saludables

Atenció individualitzada a persones treballadores
Tallers formatius sobre lideratge i gestió d’equips
Avançar en el reconeixement de malalties professionals, entre altres.

C. Empreses que ajuden a cuidar-nos

Posada en marxa de la Unitat de Malalties professionals
Participació en el pla Estratègic de salut mental
Foment de l’empresa saludable, entre altres

D. Empreses més solidàries i respectuoses amb el territori

Impuls de projectes de cooperació tècnica internacional amb organitzacions del tercer sector (ONG, comerç just…).
Promoció de les empreses respectuoses amb el territori i el medi ambient entre altres.

Quant als 3 objectius transversals, es busca incidir més en

E.  Perspectiva de gènere en la salut laboral

Amb formació per als serveis de prevenció perquè integrin de manera transversal la perspectiva de gènere en totes les seves actuacions
Projecte pilot per a difondre bones pràctiques sobre la integració de la perspectiva de gènere en la salut laboral

F. Augment de la qualitat de la formació en prevenció

Creació d’un grup de treball per a definir i implementar un model de formació amb indicadors de qualitat.
Col·laboració amb la EHIB per a la integració de la Salut Laboral en l’àmbit curricular dels seus títols formatiu

G. Sensibilització i difusió de la salut laboral

Celebració de jornades de sensibilització (Dia Mundial i Setmana Europea de la Seguretat i la Salut Laboral…)
Involucrar a mitjans de comunicació de les Illes en difondre la cultura preventiva en l’àmbit laboral.

La setmana passada el Ministeri de Treball i Economia Social ha presentat l’acord aconseguit per a l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027, un consens que ha comptat amb la participació dels principals interlocutors i agents socials i representants de les Comunitats Autònomes.

Amb l’objectiu d’aconseguir la major eficàcia possible en la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball i intentar anticipar-se i gestionar les possibles amenaces i riscos per a la salut de les persones treballadores que emergeixen amb el canviant món laboral, l’Estratègia ha estat elaborada entorn de sis objectius estratègics:

• Millorar la prevenció d’accidents de treball i malalties professionals.
• Gestionar els canvis derivats de les noves formes d’organització del treball, l’evolució demogràfica i el canvi climàtic.
• Millorar la gestió de la seguretat i la salut en les pimes, una aposta per la integració i la formació en prevenció de riscos laborals.
• Reforçar la protecció de les persones treballadores en situació de major vulnerabilitat.
  Introduir la perspectiva de gènere en l’àmbit de la seguretat i salut en el treball.
• Enfortir el sistema nacional de seguretat i salut en el treball per a afrontar amb èxit futures crisi.

Entorn d’aquests sis objectius s’han ideat unes línies d’actuació consensuades per les administracions públiques i els interlocutors socials i adoptades en la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

Respecte a la prevenció d’accidents de treball, una de les actuacions que incorpora l’estratègia és aprofundir en la recerca de les causes que provoquen accidents de treball mortals a causa de patologies no traumàtiques, que representen el 40% dels accidents letals, amb l’objectiu de perfilar polítiques preventives eficaces.

S’elaboraran guies per a informar sobre els estils de vida, factors biomèdics i estressors laborals que incrementin el risc cardiovascular i les seves estratègies de prevenció. A més, es posarà el focus en les activitats professionals que acumulen el major percentatge d’accidents de treball per a intensificar campanyes d’assistència tècnica i de vigilància i control del compliment de la normativa de manera coordinada amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social i les administracions públiques.

Entre les novetats de l’estratègia destaca la creació de l’Agenda Nacional per a la Prevenció del Càncer d’Origen Professional, que permetrà avançar en la millora de la identificació de malalties professionals recopilant accions per a conèixer la situació actual del càncer d’origen professional al país.

Davant la transformació digital, ecològica i el canvi demogràfic que s’està produint, es revisarà la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i el Reglament dels Serveis de Prevenció, per a incorporar la integració de l’edat i la diversitat generacional en la gestió preventiva i reforçar la protecció de les persones treballadores enfront de riscos psicosocials.

Així mateix, es farà costat a les empreses per a identificar i avaluar els riscos derivats de la digitalització i les noves formes d’ocupació, com per exemple vigilar les condicions de seguretat i salut de les persones que es dediquen al repartiment o la distribució de tota mena de mercaderies.

També es promouran plans d’actuació per a millorar i controlar les condicions de treball en activitats més afectades pels canvis mediambientals.

Un altre dels punts destacats és que, per primera vegada, es dedica una atenció especial a la salut mental amb plans específics per a la identificació, avaluació i prevenció dels riscos psicosocials en activitats amb major prevalença de malalties mentals, entre altres actuacions. També es reconeixerà a les empreses que acreditin bones pràctiques en el maneig de la salut emocional i la prevenció de les malalties mentals.

Font: Ministeri de Treball i Economia Social

Amb motiu de la recent publicació de les dades de sinistralitat laboral recollits durant el 2022, els quals posen a les Illes Balears al capdavant de la sinistralitat a Espanya percentualment parlant, la Fundació Prevenció Hostaleria Illes Balears ha llançat una campanya de conscienciació per a recordar a les empreses, treballadors i treballadores de la importància que té la prevenció de riscos laborals dins de l’activitat laboral.

Així, prenent com a referència els riscos amb major incidència dins del sector, s’han generat unes infografies que pretenen destacar els riscos específics més comuns als quals es troben exposats els treballadors i treballadores d’hostaleria sobre la base de les dades de sinistralitat laboral, tant a nivell nacional a través de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), com a nivell autonòmic a través del les dades de l’institut Balear de Seguretat i Salut en el treball (IBASSAL).

Aquesta campanya es difondrà a través de les xarxes socials de la Fundació per a durant el present mes de febrer per a posteriorment recopilar tots els continguts en la web i app de la Fundació.

Font: FPHIB

Segons dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social, a través de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, les Illes Balears es troba al capdavant dins de l’increment de les dades de sinistralitat laboral recollits durant l’exercici 2022.

Segons aquestes dades, les Balears serien la comunitat autònoma on la variació percentual entre exercicis hauria crescut de forma més elevada, amb un 30,2%. Al seu torn, l’índex d’incidència total (mitjana del nombre total d’accidents respecte al nombre mitjà de persones exposades per cada mil persones) seria de 4.715, superior a la resta de CCAA.

Per contra, la nostra comunitat autònoma seria aquella en la qual menys accidents laborals mortals haurien ocorregut, amb un total de 8, molt allunyat de valors d’altres comunitats com Andalusia (118) o Catalunya (80).

 

Font: FPHIB

Els accidents laborals van deixar 826 persones mortes en 2022, 84 treballadors més que en 2021, segons les dades provisionals que el Ministeri de Treball ha publicat aquest dilluns. Suposa un augment de l’11% respecte a les víctimes totals de l’any previ, el major salt registrat en la sèrie històrica.

Les dades provisionals donen compte que a Espanya moren més de dues persones al dia a causa dels seus treballs: 826 persones al llarg de 2022. Si es comparen amb les dades provisionals de gener a desembre de 2021, l’increment interanual és encara major, del 17%.

 

Del total, 679 persones van morir en accidents durant la seva jornada laboral, mentre que 147 persones van morir quan anaven o tornaven als seus llocs de treball, en el que es coneix com a accidents ‘in itineri’. Com sempre succeeix en aquesta xacra, la gran majoria de víctimes són homes, amb 751 morts en accidents laborals i 75 dones.

Si s’atén les causes de defunció, destaca el gran increment de morts a causa de “infarts, vessaments cerebrals i altres causes estrictament naturals” durant la jornada de treball, amb 285 víctimes i un increment del 29% respecte l’any anterior. També per “quedar atrapat, ser aixafat, sofrir una amputació”, que deixa 103 persones mortes després d’una alça del 21% respecte a les dades provisionals de 2021.

La gran pujada de les morts es comprova també si s’atén l’índex d’incidència, les defuncions per cada 100.000 treballadors, que pretén mesurar l’evolució de la sinistralitat sense que es vegi alterada pel major o menor nombre de treballadors. Segons aquest, les morts van aconseguir a 4,3 treballadors de cada cent mil, després d’un increment percentual que també és el major de la sèrie (amb l’excepció de 2020, la pandèmia).