Arxiu de l'autor: admin

El sindicat UGT exigeix una actualització de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Amb motiu del 27 aniversari de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció, el sindicat UGT ha reclamat una actualització d’aquesta llei perquè s’adeqüi a la nova realitat del món del treball per a acabar amb la sinistralitat laboral a Espanya.

Des del sindicat es reconeixen els avanços que s’han aconseguit amb aquesta llei des de la seva entrada en vigor però que continua sense aconseguir, de manera concreta, que la prevenció de riscos s’integri en el sistema general de la gestió de l’empresa.

UGT ha lamentat l’excessiu formalisme de la gestió de la prevenció en les empreses així com la importància de reduir la sinistralitat i morts en el treball, amb 741 morts en accidents laborals en 2021 i l’estimació de tancar 2022 amb més de 800.

El sindicat va demandar a través d’un comunicat que s’ampliïn els ampliïn els col·lectius de treballadors a la qual els és aplicable la llei i que s’adapti aquesta Llei a les noves realitats del món del treball, per a anticipar i gestionar els canvis. Igualment es demanava que aquesta actualització inclogués una gestió dels riscos psicosocials i ergonòmics per a reduir els danys a la salut de les persones treballadores.

En comunicat concloïa a la signatura dela Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2022-2027 i advocant per la creació d’una figura similar a la del delegat Territorial de prevenció de riscos laborals a nivell estatal.

El Tribunal Suprem reconeix que la incapacitat temporal d’una treballadora de la neteja provocada per una lesió en una espatlla deriva de malaltia professional

La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha reconegut que la incapacitat temporal d’una treballadora, -derivada del trencament de maniguet rotador d’espatlla esquerra- netejadora de professió, deriva de malaltia professional, encara que la citada professió no apareix en l’enumeració d’activitats que poden generar malaltia professional, establertes en l’RD 1299/2006, de 10 de novembre.

En la sentència, a més d’altres arguments, s’ha aplicat la perspectiva de gènere per a la qualificació del caràcter professional de la malaltia. En aplicació del que s’estableix en l’EL 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, la Sala considera que la professió de netejadora, com és notori, és una professió feminitzada i no apareix contemplada en l’RD 1299/2006 com a professió susceptible de generar una determinada malaltia professional, malgrat les fortes exigències físiques que comporta, especialment moviments repetitius.

En el quadre de malalties professionals que apareix en l’apartat 2, lletra D del RD 1299/2006 -Malalties provocades per postures forçades i moviments repetitius en el treball…- apareixen professions masculinizadas com a pintors, guixaires, muntadors d’estructures, adobers, mecànics, però no apareixen contemplades professions molt feminitzades com les lligades al sector sanitari i sociosanitari, neteja i tasques administratives.

Les labors realitzades per les netejadores, a tenor de l’article 37 de l’I Conveni Col·lectiu Sectorial de Neteja d’Edificis i Locals, comporten essencialment la realització d’esforç físic, requerint en nombroses ocasions mantenir els colzes en posició elevada com és la neteja de sostres, parets… o que tibin els tendons com les tasques de fregat, desempolsat.

La no inclusió en el citat RD de la professió de netejadora en el quadre de professions que poden resultar afectades per una malaltia professional suposa una discriminació indirecta, ja que mentre que les professions contemplades a títol ejemplificativo -pintors guixaires…- fortament masculinizadas es beneficien de la presumpció que en elles es realitzen postures forçades i moviments repetitius en el treball… , la qual cosa determina que estiguem davant una malaltia professional, en la professió de netejadora, fortament feminitzada per al diagnòstic de la malaltia professional s’exigeix acreditar la realització d’aquests moviments.

La sentència és de data 20 de setembre de 2022, estant formada la Sala pels magistrats/as María Luisa Segoviano Astaburuaga, Antoni V. Sempere Navarro, Sebastián Moralo Gallego, Concepción Rosario Ureste García, sent la ponent María Luisa Segoviano
Astaburuaga, presidenta de la Sala.

Font: Poderjudicial.es

Els accidents laborals deixen sis morts fins a setembre

Els accidents laborals van causar sis morts a Balears entre gener i setembre, període en el qual es van registrar 74 accidents laborals greus i 19.404 lleus, i 2.605 es van produir de camí al treball, resultat dos d’ells mortals i 32 greus. A nivell estatal, fins al setembre passat es van comptabilitzar morts en accidents laborals, 96 més o una alça del 18,2% enfront del mateix període de l’any passat, segons les dades actualitzades aquest divendres pel Ministeri de Treball.

D’aquests accidents mortals, 514 van ser en la jornada de treball, 84 més; mentre que 109 van ser en desplaçaments al treball, els denominats «in itineri», 12 més que en el mateix període de l’any passat.

Per sectors, els serveis van acaparar el major nombre d’accidents mortals en jornada de treball amb 240, 22 més que en els nou primers mesos de l’any passat. No obstant això, el major increment va ser per a l’agricultura amb 76 morts, 39 més que en el mateix període de 2021. Per causes, i dins dels accidents en jornada, infarts, vessaments i altres causes naturals va ser la primera amb 211 morts, 49 més que en el mateix període de 2021. Del total, 560 accidents mortals van ser entre assalariats i 63 entre treballadors per compte propi.

Els sindicats UGT i CCOO venen denunciant des de fa mesos l’increment de la sinistralitat laboral, especialment dels accidents mortals, i reclamant plans de xoc davant aquesta situació. En total, es van registrar 472.587 accidents amb baixa fins a setembre, una alça del 12,6% enfront del mateix període de 2021; mentre que els accidents sense baixa van sumar 419.523, un 0,2% més.

Font: Ultimahora.es

Es perd més del 4 per cent del PIB anual per accidents laborals, i si deixessin d’existir?

Des que es va promulgar la llei de prevenció de Riscos Laborals en 1995, les xifres d’accidents de treball s’han reduït ostensiblement. No obstant això, malgrat la major conscienciació que existeix, encara hem de lamentar milers de casos anuals. Segons l’últim informe de Comissions Obreres, en 2021 es van produir més d’un milió d’accidents de treball, dels quals 4.572 van ser greus i 705 van ser mortals.

“En tot aquest temps, sens dubte, hi ha hagut grans millores en les empreses, encara que avui dia la implantació no és total”, lamenta Eva Rodrigo, directora de l’Àrea de Formació per a clients en Quirónprevención. La clau per a evitar aquests accidents, assenyala, està en la sensibilització, i no sols des de la universitat, sinó que també des de petits en el col·legi sobre la importància de la prevenció.

Entre les principals causes que van derivar en una baixa per accident de treball per forma o contacte, va assenyalar l’estudi de CCOO, estan el sobreesforç físic sobre el sistema musculoesquelètic (32%); cop contra un objecte immòbil (26%); i, xoc o cop contra un objecte en moviment (15%).

La formació dels treballadors, per tant, és fonamental perquè puguin aplicar correctament les mesures de seguretat durant les seves hores de treball i així evitar accidents. De fet, assenyala Jaime Pino González, director d’Àrea Coordinació de Grans Comptes de Quirónprevención, “tots hem de tenir una formació inicial en prevenció de riscos, perquè si no s’estaria incomplint la llei”.

El no compliment de la normativa pot implicar greus sancions a l’empresa. En el cas que es produeixi un accident greu o mortal, si l’empresa no ha proporcionat la formació adequada als seus treballadors, a més de multes o recàrrecs, l’empresari pot tenir responsabilitat penal, adverteix Rodrigo.

Però no sols això, sinó que també una bona formació pot incidir en la pròpia productivitat de l’empresa. Segons indica l’Organització Internacional de Treballadors (OIT), els accidents laborals suposen un cost significatiu per a les empreses i els sistemes econòmics. De fet, segons els càlculs de l’organització, s’estima que es perd més del 4% del PIB anual del món “a conseqüència d’accidents i malalties relacionats amb el treball”.

Passar del paper a la pràctica és una de les qüestions més difícils en la formació en prevenció de riscos laborals, segons compte Rodrigo. Per això, el principal objectiu ha de ser que els treballadors siguin conscients dels riscos als quals estan exposats en el seu dia a dia i que els cursos de formació, incloguin també formació pràctica que els permeti canviar els seus hàbits de treball.

“L’aprenentatge, com qualsevol àmbit de la vida, és un procés”, indica la directora de l’àrea de formació. I així, hi ha alguns elements que són més fàcils de canviar i altres més complicats. Per exemple, compte, si hi ha un buit sense tapar i et diuen que no cal trepitjar aquí, aquest és un risc fàcil de detectar i dur-lo a terme.

En canvi, hi ha altres canvis que requereixen d’una major interiorització. Per posar un exemple, prossegueix Rodrigo, gairebé tots els treballadors se saben la teoria de com manipular correctament les càrregues, ara bé, caldria vigilar si fan la seva tasca correctament des que entren al treball fins que surten.

Canviar els comportaments insegurs per segurs és “el més difícil”, assegura Rodrigo, i aquest és el repte que considera que hem d’aconseguir a nivell laboral. Encara que també reconeix que no serà una cosa immediata, “sinó que requereix de desenvolupar hàbits constants”.

La formació ha d’anar acompanyada d’un seguiment per part de les pròpies empreses una vegada realitzada la formació, és a dir, han de vigilar si s’apliquen les mesures de seguretat apropiades. I aquesta formació ha de repetir-se periòdicament cada vegada que es produeixen canvis.

Altres vegades són els propis treballadors els que realitzen el seguiment d’una forma voluntària. En acabar la formació, assevera Rodrigo, “els treballadors solen estar més implicats i conscienciats sobre els riscos que comporta el seu lloc de treball”. I afegeix: “Es corregeixen entre companys, reforçant així comportaments”.

En tot cas, l’objectiu final és aconseguir que els treballadors interioritzin completament tots aquests hàbits de seguretat laboral. “És com si estàs treballant amb l’ordinador, es fa de nit i encens la llum”, exemplifica Pi. El mateix passa amb els riscos laborals. Perquè, com es planteja, si féssim un examen, “gairebé tots respondríem correctament a la teoria, ara bé: ho apliquem?”.

Font: Elespanol.com

Accidents de treball: l’empresari una altra vegada sota sospita

Els accidents laborals són una de les qüestions que més preocupen les empreses que per la seva activitat, tenen risc de sofrir accidents de treball.

Per a il·lustrar aquesta problemàtica amb xifres, no és necessari tirar la vista molt enrere. En els últims mesos, la sinistralitat en aquest àmbit s’ha disparat, acumulant un total de 475 defuncions entre els mesos de gener i juliol, la qual cosa suposa un augment del 17% respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades ofertes pel Ministeri de Treball. D’aquests accidents mortals, a més, la immensa majoria (368) es van produir durant la jornada laboral, 77 més que en 2021.

Si ens centrem en sectors d’activitat, i deixem a un costat el sector serveis, perquè acumula a la major part de la població activa espanyola, la construcció és, al costat de l’agricultura, l’activitat en la qual més han augmentat els accidents laborals mortals en aquests primers set mesos de l’any, passant de 64 en 2021 a 86 en 2022.

Per norma general, s’acostuma a assenyalar com víctima d’aquests successos als treballadors, i és així, no podem oblidar els drames familiars que hi ha darrere de cada accident de treball. Però en moltes ocasions, quan s’analitza la causa de l’accident, es demostra, en seu judicial, que en moltes ocasions, l’empresari no podia fer més del que va fer en l’obra o recinte on el treballador mor, o es lesiona de gravetat.

Totes les mesures de seguretat estan implementades, la formació és la correcta, però un cúmul de successos desencadena un infortuni, i de sobte, l’empresari, comença el dia gairebé de la nit al dia amb un procediment penal i un procediment sancionador aixecat per la Inspecció de Treball per falta de mesures de seguretat.

El procediment sancionador se suspèn mentre el procediment penal continuï obert. El que no es paralitza, és l’anomenat recàrrec de prestacions, que oscil·la entre el 30% i el 50% sobre la prestació a la qual tingui dret el treballador, per a la seva imposició, cal que existeixi relació causa efecte entre la falta de mesures de seguretat i el resultat final. Aquest recàrrec ha d’abonar-lo l’empresari, i el cobra el treballador, i no es pot assegurar, alguna cosa que disposa de manera específica la Llei.

En les obres, a diferència d’altres entorns, és especialment difícil garantir no sols la seguretat dels treballadors, sinó el compliment de la totalitat de les mesures implementades. Així, no sorprèn l’elevat nombre de casos en els quals els empleats, decideixen obviar les instruccions i advertiments dels encarregats, caps d’obra o recursos preventius, i sofreixen aparatosos accidents, però fins i tot en aquests casos, l’empresari podria respondre, perquè té obligació de protegir els treballadors, fins i tot de les seves pròpies imprudències, fins a un límit, la imprudència greu.

A pesar que hi ha veus que clamen per més inversió per part dels Poders Públics per a atallar els accidents de treball, la veritat, és que es compta en l’actualitat amb Fiscals especialitzats en aquesta matèria, cossos de la Policia Municipal de sinistralitat laboral, Bombers, l’Institut Regional de Seguretat i Salut en el Treball i la pròpia Inspecció de Treball, tots, amb magnífics professionals.

Els informes d’aquests Organismes, solen constituir per als Jutjats Instructors un material que sol gaudir d’una certa predilecció, i que condiciona, almenys a priori, l’inici de les diligències prèvies. Sobretot, els informes de la Inspecció de Treball, que per als Jutjats d’Instrucció, solen ser una “guia” per a dirimir a qui s’imputa o no un delicte contra la seguretat en el treball, encara que en la pràctica, i sobretot en accidents de treball complexos, aquests, no poden analitzar de forma detallada la causa de l’accident, ja que tècnicament, la matèria a vegades li excedeix per complet.

Tots aquests informes d’Organismes Públics constitueixen un material que el Jutjat ha de depurar i contrastar amb les pericials que proposa la defensa i l’acusació, i aquesta és precisament la clau per a dilucidar la culpa o no de l’empresari en els accidents de treball. No oblidem, que en aquests procediments, no sols sofreix el treballador accidentat i l’empresari, si no altres treballadors de l’obra, com l’encarregat, cap d’obra o tècnic de prevenció, que també en moltes ocasions han de “asseure’s en la banqueta”, i que a vegades, són condemnats.

Font: Cincodias.elpais.com

Tecnoestrés: Com acabar amb les malalties que ens provoca la tecnologia

La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Tics) ha canviat les nostres vides. A nivell social, laboral i personal actuem, treballem o ens comuniquem de manera diferent. Aquesta situació, magnificada per la pandèmia, ha provocat que apareguin nous riscos en el nostre dia a dia. Són els denominats riscos emergents.

El principal problema és que l’elevada exposició a ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents i resta de tecnologies ha augmentat els nostres nivells d’estrès negatiu (distrès). Concretament, quan l’origen està en la dificultat d’adaptació a les tecnologies se’l denomina tecnoestrés.

Davant aquesta situació apareixen nous riscos que afecten la nostra salut, entre ells:

Vamping: la hiperconexión digital resta hores de somni i causa insomni.

Phubbing o ningufoneo: el menyspreu cap a les persones que estan al nostre voltant per donar prioritat als nostres telèfons.

Smombies: l’actitud de circular o realitzar altres activitats sense parar esment per estar pendent del telèfon intel·ligent.

Nomofobia: la necessitat de romandre connectat constantment. No podem passar 24 hores desconnectats.

Text-Neck: conjunt de malalties en la zona cervical derivades de la consulta constant al telèfon i l’adopció de postures incorrectes.

Tots aquests riscos estan associats a un augment del nombre d’hores que passem enfront d’una pantalla i el descens de l’activitat física. La combinació de hiperconexión digital, sedentarisme i/o sobrealimentació és letal, i acaba generant problemes circulatoris, respiratoris, musculoesquelètics o fins i tot mentals. Això ha contribuït al fet que hàgim passat de témer-li a les malalties infeccioses i de transmissió sexual a ser presa fàcil de les malalties cròniques no transmissibles. Aquestes malalties no es contagien, sinó que és la nostra forma de vida (un aspecte cultural) la que propícia la seva propagació.

No podem esborrar d’un cop de ploma les exigències socials i laborals. Però sí que podem canviar la nostra actitud enfront d’aquestes exigències. A continuació, alguns suggeriments per a poder afrontar el tecnoestrés:

Identificar les fonts que generen estrès, és a dir, els estressors que provoquen una alteració en el nostre estat de benestar. Saber què ens produeix estrès és el primer pas per a poder afrontar-ho.

Ser conscient de quines activitats ens alliberin de l’estrès. Cadascun de nosaltres hem de saber quines activitats ens permeten oblidar-nos totalment de la resta de situacions que ens generen l’estrès: esport, cultura, família, amistats, etc.

Buscar activació física. Les exigències diàries s’estan decantant cap a la part mental, per això és important buscar compensar aquest esforç mental amb activitat física. Aquest mateix esforç ens servirà per a bregar amb el sedentarisme i els problemes musculoesquelètics associats a aquest. L’Organització Mundial de la Salut recomana almenys 150 minuts d’activitat física moderada setmanal. S’entén aquesta activitat almenys com un passeig a un ritme elevat o una carrera lleugera.

Practicar la desconnexió digital. La hiperconexión que vivim genera dependència. Hem de ser capaços de buscar oasis que ens alliberin de la sobrecàrrega d’informació, deixar espai perquè la nostra ment es recarregui.

Buscar suports. La família, les amistats o els companys de treball, la comunicació i la interacció social són bones eines per a gestionar el tecnoestrés.

Planificació, organització, autoconeixement. Estar preparats per a afrontar les situacions estressants, organitzar les nostres vides i conèixer els nostres punts forts i febleses ens fa més resilients.

L’estrès es defineix com un desajustament entre demandes i capacitats. Per tant, si som capaços de conèixer i millorar les nostres capacitats, podrem tolerar millor les situacions d’estrès que afrontem diàriament.

L’adaptació al canvi ens ha permès evolucionar i sobreviure com a espècie. En un moment en els canvis són constants, necessitem d’aquesta adaptació més que mai.

Font: Theconversation.com