La sinistralitat laboral entre els treballadors autònoms va créixer en 2022. En concret, l’any passat van morir 76 treballadors autònoms mentre estaven treballant. La xifra suposa un increment del 15,2% respecte a l’any anterior.

La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) ha indicat que en 2022 els accidents de treball dels treballadors autònoms han superat els 32.370, gairebé 600 més que en 2021. D’aquests, 76 han estat mortals i 32.370 han comportat baixa, sent més de 670 qualificats com a greus.

El president de UPTA, Eduardo Abad, ha assegurat que aquestes xifres “no són assumibles. Els autònoms no solament sofrim l’estrès i les malalties professionals, sinó que a més, ha augmentat el risc real de sofrir un accident de treball greu o mortal”.

L’organització de treballadors autònoms reclama al Ministeri de Treball i Economia Social, a l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i a les Comunitats Autònomes, que “redoblin els escassos esforços que fan per a posar en marxa polítiques efectives que disminueixin de manera ostensible i gradual l’aterridora sinistralitat que està sofrint el treball per compte propi”.

Per sectors d’activitat, els més afectats són la construcció, on la sinistralitat s’ha incrementat en un 1,5%; el comerç i la reparació de vehicles de motor, encara que en aquest últim sector la sinistralitat va descendir en un 2,7% respecte a 2021. Per part seva, s’han advertit augments significatius de sinistralitat en sectors com l’hostaleria i el transport, amb un increment del 8,8% i el 7,7%, respectivament.

Així, per comunitats autònomes lidera la classificació en termes de sinistralitat Andalusia, amb gairebé 6.000 accidents, seguida de Catalunya que supera lleugerament els 4.200 i de la Comunitat Valenciana que supera els 3.200.

UPTA ha denunciat que a vegades l’increment en la sinistralitat dels treballadors autònoms es deu al fet que “darrere d’aquestes dades es troben falsos autònoms o autònoms que treballen en unes condicions de precarietat des del punt de vista de la prevenció. I aquesta precarietat és deguda fonamentalment al fet que la subcontractació dels serveis es fa en unes condicions absolutament inassumibles, tant pels contractes lleonins que es veuen obligats a signar amb altres empreses com pels temps d’execució i lliurament d’aquests”.

Font: Cincodias.elpais.com