La patronal catalana Foment del Treball Nacional i la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball han publicat una guia i un informe, respectivament, destinats a servir de models per a prevenir riscos laborals entre les persones que teletreballen i millorar la regulació de les seves condicions d’ocupació.

El contingut de la ‘Guia per a desenvolupar una metodologia d’avaluació dels riscos laborals associats al teletreball’, difosa per la patronal catalana, ha estat confeccionat per a facilitar la participació de l’empresa, de les persones treballadores i del servei de prevenció en un mateix ecosistema amb la finalitat d’identificar els riscos existents en l’entorn laboral-domiciliari i de proposar les mesures preventives per a la seva eliminació o control.

Per part seva, l’informe ‘Teletreball a la UE: marcs reguladors i actualitzacions recents’, publicat per la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, analitza la regulació del teletreball en els 27 estats membres de la UE i a Noruega. Identifica canvis reglamentaris, (legislació i convenis col·lectius), que han tingut lloc durant la pandèmia i en què? mesura els estats han abordat els seus desafiaments específics. Així mateix, proporciona suggeriments referents a la protecció de la salut laboral de les persones que teletreballen i a la millora de les seves condicions de treball.

Metodologia d’actuació

La guia de Foment del Treball Nacional està dirigida a empresaris de microempreses, de pimes i de grans companyies; a les diferents administracions públiques; als serveis de prevenció propis i aliens; als departaments de recursos humans de les organitzacions laborals i als metges especialistes en medicina del treball.

Planteja una metodologia d’actuació que respongui als requisits establerts per la recent normativa en matèria de treball a distància: el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, i la Llei 10/2021, de 9 de juliol. Tot això, amb la finalitat d’oferir una resposta equilibrada a les necessitats de les empreses i a les noves formes que les persones ocupades poden utilitzar per a prestar unes certes comeses.

Foment apunta en el seu guia que la irrupció de la COVID-19 ha generat la necessitat de definir eines que permetin el compliment dels seus drets i obligacions. Per a això, resulta necessari el desenvolupament de metodologies que facilitin la realització de les avaluacions de risc de manera efectiva, atès que moltes d’elles han d’efectuar-se de manera personalitzada per a estar adaptades als diferents espais de treball.

Desenvolupament d’iniciatives

Per part seva, l’informe de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball aborda l’estudi d’aspectes rellevants per a la protecció de la salut laboral en el treball a distància. Entre altres, la manera d’accés al teletreball, la flexibilitat d’horaris, la disponibilitat contínua, el dret a la desconnexió digital, l’aïllament social, la prevenció de riscos i la cobertura de les despeses suportades per les persones ocupades en els períodes de teletreball.

L’informe es basa principalment en l’anàlisi de les contribucions de la Xarxa de Corresponsals de Eurofound. També inclou una recerca documental addicional que proporciona informació complementària i emmarca l’anàlisi en el context de la regulació existent de la UE.

Els indicadors que proposa l’informe són els següents:

–          L’expansió de modalitats de treball flexibles, inclòs el teletreball ocasional i mòbil, brinda oportunitats a ocupadors i treballadors. El diàleg social és essencial per a trobar solucions als nous desafiaments i per a avaluar si l’Acord marc de la UE sobre Teletreball de 2002 continua satisfent les necessitats tant de les empreses com dels treballadors.

–          Si bé existeixen punts en comú entre les reglamentacions nacionals sobre teletreball, (legislació i convenis col·lectius), també hi ha diferències i llacunes. Això posa en relleu la necessitat de normes compartides si es vol protegir per igual a les persones teletrabajadoras de tota la UE.

–          Encara que la regulació nacional del teletreball en la majoria dels països proporciona un marc genèric, els convenis col·lectius i el diàleg social també són formes efectives de protecció.

–          El trànsit al treball remot continuarà en els pròxims anys a causa dels canvis tecnològics i socials addicionals, per la qual cosa els desenvolupaments en els estats membres han de ser monitorats pels legisladors.

–          Amb l’augment potencial del nombre de persones que treballen de manera remota per a una empresa que no es troba al seu país de residència, els reptes reguladors associats es tornaran més evidents i hauran d’abordar-se. Encara que la resolució de diversos problemes de coordinació de la legislació fiscal i de la seguretat social pot ser complexa, l’objectiu de facilitar el teletreball transfronterer està totalment alineat amb les polítiques de la UE relatives al mercat únic europeu.

Font: Euskadi.eus