La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha reconegut que la incapacitat temporal d’una treballadora, -derivada del trencament de maniguet rotador d’espatlla esquerra- netejadora de professió, deriva de malaltia professional, encara que la citada professió no apareix en l’enumeració d’activitats que poden generar malaltia professional, establertes en l’RD 1299/2006, de 10 de novembre.

En la sentència, a més d’altres arguments, s’ha aplicat la perspectiva de gènere per a la qualificació del caràcter professional de la malaltia. En aplicació del que s’estableix en l’EL 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, la Sala considera que la professió de netejadora, com és notori, és una professió feminitzada i no apareix contemplada en l’RD 1299/2006 com a professió susceptible de generar una determinada malaltia professional, malgrat les fortes exigències físiques que comporta, especialment moviments repetitius.

En el quadre de malalties professionals que apareix en l’apartat 2, lletra D del RD 1299/2006 -Malalties provocades per postures forçades i moviments repetitius en el treball…- apareixen professions masculinizadas com a pintors, guixaires, muntadors d’estructures, adobers, mecànics, però no apareixen contemplades professions molt feminitzades com les lligades al sector sanitari i sociosanitari, neteja i tasques administratives.

Les labors realitzades per les netejadores, a tenor de l’article 37 de l’I Conveni Col·lectiu Sectorial de Neteja d’Edificis i Locals, comporten essencialment la realització d’esforç físic, requerint en nombroses ocasions mantenir els colzes en posició elevada com és la neteja de sostres, parets… o que tibin els tendons com les tasques de fregat, desempolsat.

La no inclusió en el citat RD de la professió de netejadora en el quadre de professions que poden resultar afectades per una malaltia professional suposa una discriminació indirecta, ja que mentre que les professions contemplades a títol ejemplificativo -pintors guixaires…- fortament masculinizadas es beneficien de la presumpció que en elles es realitzen postures forçades i moviments repetitius en el treball… , la qual cosa determina que estiguem davant una malaltia professional, en la professió de netejadora, fortament feminitzada per al diagnòstic de la malaltia professional s’exigeix acreditar la realització d’aquests moviments.

La sentència és de data 20 de setembre de 2022, estant formada la Sala pels magistrats/as María Luisa Segoviano Astaburuaga, Antoni V. Sempere Navarro, Sebastián Moralo Gallego, Concepción Rosario Ureste García, sent la ponent María Luisa Segoviano
Astaburuaga, presidenta de la Sala.

Font: Poderjudicial.es