La irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Tics) ha canviat les nostres vides. A nivell social, laboral i personal actuem, treballem o ens comuniquem de manera diferent. Aquesta situació, magnificada per la pandèmia, ha provocat que apareguin nous riscos en el nostre dia a dia. Són els denominats riscos emergents.

El principal problema és que l’elevada exposició a ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents i resta de tecnologies ha augmentat els nostres nivells d’estrès negatiu (distrès). Concretament, quan l’origen està en la dificultat d’adaptació a les tecnologies se’l denomina tecnoestrés.

Davant aquesta situació apareixen nous riscos que afecten la nostra salut, entre ells:

Vamping: la hiperconexión digital resta hores de somni i causa insomni.

Phubbing o ningufoneo: el menyspreu cap a les persones que estan al nostre voltant per donar prioritat als nostres telèfons.

Smombies: l’actitud de circular o realitzar altres activitats sense parar esment per estar pendent del telèfon intel·ligent.

Nomofobia: la necessitat de romandre connectat constantment. No podem passar 24 hores desconnectats.

Text-Neck: conjunt de malalties en la zona cervical derivades de la consulta constant al telèfon i l’adopció de postures incorrectes.

Tots aquests riscos estan associats a un augment del nombre d’hores que passem enfront d’una pantalla i el descens de l’activitat física. La combinació de hiperconexión digital, sedentarisme i/o sobrealimentació és letal, i acaba generant problemes circulatoris, respiratoris, musculoesquelètics o fins i tot mentals. Això ha contribuït al fet que hàgim passat de témer-li a les malalties infeccioses i de transmissió sexual a ser presa fàcil de les malalties cròniques no transmissibles. Aquestes malalties no es contagien, sinó que és la nostra forma de vida (un aspecte cultural) la que propícia la seva propagació.

No podem esborrar d’un cop de ploma les exigències socials i laborals. Però sí que podem canviar la nostra actitud enfront d’aquestes exigències. A continuació, alguns suggeriments per a poder afrontar el tecnoestrés:

Identificar les fonts que generen estrès, és a dir, els estressors que provoquen una alteració en el nostre estat de benestar. Saber què ens produeix estrès és el primer pas per a poder afrontar-ho.

Ser conscient de quines activitats ens alliberin de l’estrès. Cadascun de nosaltres hem de saber quines activitats ens permeten oblidar-nos totalment de la resta de situacions que ens generen l’estrès: esport, cultura, família, amistats, etc.

Buscar activació física. Les exigències diàries s’estan decantant cap a la part mental, per això és important buscar compensar aquest esforç mental amb activitat física. Aquest mateix esforç ens servirà per a bregar amb el sedentarisme i els problemes musculoesquelètics associats a aquest. L’Organització Mundial de la Salut recomana almenys 150 minuts d’activitat física moderada setmanal. S’entén aquesta activitat almenys com un passeig a un ritme elevat o una carrera lleugera.

Practicar la desconnexió digital. La hiperconexión que vivim genera dependència. Hem de ser capaços de buscar oasis que ens alliberin de la sobrecàrrega d’informació, deixar espai perquè la nostra ment es recarregui.

Buscar suports. La família, les amistats o els companys de treball, la comunicació i la interacció social són bones eines per a gestionar el tecnoestrés.

Planificació, organització, autoconeixement. Estar preparats per a afrontar les situacions estressants, organitzar les nostres vides i conèixer els nostres punts forts i febleses ens fa més resilients.

L’estrès es defineix com un desajustament entre demandes i capacitats. Per tant, si som capaços de conèixer i millorar les nostres capacitats, podrem tolerar millor les situacions d’estrès que afrontem diàriament.

L’adaptació al canvi ens ha permès evolucionar i sobreviure com a espècie. En un moment en els canvis són constants, necessitem d’aquesta adaptació més que mai.

Font: Theconversation.com