Es perd més del 4 per cent del PIB anual per accidents laborals, i si deixessin d’existir?

Des que es va promulgar la llei de prevenció de Riscos Laborals en 1995, les xifres d’accidents de treball s’han reduït ostensiblement. No obstant això, malgrat la major conscienciació que existeix, encara hem de lamentar milers de casos anuals. Segons l’últim informe de Comissions Obreres, en 2021 es van produir més d’un milió d’accidents de treball, dels quals 4.572 van ser greus i 705 van ser mortals.

“En tot aquest temps, sens dubte, hi ha hagut grans millores en les empreses, encara que avui dia la implantació no és total”, lamenta Eva Rodrigo, directora de l’Àrea de Formació per a clients en Quirónprevención. La clau per a evitar aquests accidents, assenyala, està en la sensibilització, i no sols des de la universitat, sinó que també des de petits en el col·legi sobre la importància de la prevenció.

Entre les principals causes que van derivar en una baixa per accident de treball per forma o contacte, va assenyalar l’estudi de CCOO, estan el sobreesforç físic sobre el sistema musculoesquelètic (32%); cop contra un objecte immòbil (26%); i, xoc o cop contra un objecte en moviment (15%).

La formació dels treballadors, per tant, és fonamental perquè puguin aplicar correctament les mesures de seguretat durant les seves hores de treball i així evitar accidents. De fet, assenyala Jaime Pino González, director d’Àrea Coordinació de Grans Comptes de Quirónprevención, “tots hem de tenir una formació inicial en prevenció de riscos, perquè si no s’estaria incomplint la llei”.

El no compliment de la normativa pot implicar greus sancions a l’empresa. En el cas que es produeixi un accident greu o mortal, si l’empresa no ha proporcionat la formació adequada als seus treballadors, a més de multes o recàrrecs, l’empresari pot tenir responsabilitat penal, adverteix Rodrigo.

Però no sols això, sinó que també una bona formació pot incidir en la pròpia productivitat de l’empresa. Segons indica l’Organització Internacional de Treballadors (OIT), els accidents laborals suposen un cost significatiu per a les empreses i els sistemes econòmics. De fet, segons els càlculs de l’organització, s’estima que es perd més del 4% del PIB anual del món “a conseqüència d’accidents i malalties relacionats amb el treball”.

Passar del paper a la pràctica és una de les qüestions més difícils en la formació en prevenció de riscos laborals, segons compte Rodrigo. Per això, el principal objectiu ha de ser que els treballadors siguin conscients dels riscos als quals estan exposats en el seu dia a dia i que els cursos de formació, incloguin també formació pràctica que els permeti canviar els seus hàbits de treball.

“L’aprenentatge, com qualsevol àmbit de la vida, és un procés”, indica la directora de l’àrea de formació. I així, hi ha alguns elements que són més fàcils de canviar i altres més complicats. Per exemple, compte, si hi ha un buit sense tapar i et diuen que no cal trepitjar aquí, aquest és un risc fàcil de detectar i dur-lo a terme.

En canvi, hi ha altres canvis que requereixen d’una major interiorització. Per posar un exemple, prossegueix Rodrigo, gairebé tots els treballadors se saben la teoria de com manipular correctament les càrregues, ara bé, caldria vigilar si fan la seva tasca correctament des que entren al treball fins que surten.

Canviar els comportaments insegurs per segurs és “el més difícil”, assegura Rodrigo, i aquest és el repte que considera que hem d’aconseguir a nivell laboral. Encara que també reconeix que no serà una cosa immediata, “sinó que requereix de desenvolupar hàbits constants”.

La formació ha d’anar acompanyada d’un seguiment per part de les pròpies empreses una vegada realitzada la formació, és a dir, han de vigilar si s’apliquen les mesures de seguretat apropiades. I aquesta formació ha de repetir-se periòdicament cada vegada que es produeixen canvis.

Altres vegades són els propis treballadors els que realitzen el seguiment d’una forma voluntària. En acabar la formació, assevera Rodrigo, “els treballadors solen estar més implicats i conscienciats sobre els riscos que comporta el seu lloc de treball”. I afegeix: “Es corregeixen entre companys, reforçant així comportaments”.

En tot cas, l’objectiu final és aconseguir que els treballadors interioritzin completament tots aquests hàbits de seguretat laboral. “És com si estàs treballant amb l’ordinador, es fa de nit i encens la llum”, exemplifica Pi. El mateix passa amb els riscos laborals. Perquè, com es planteja, si féssim un examen, “gairebé tots respondríem correctament a la teoria, ara bé: ho apliquem?”.

Font: Elespanol.com

Deixa un comentari