Els accidents laborals són una de les qüestions que més preocupen les empreses que per la seva activitat, tenen risc de sofrir accidents de treball.
Per a il·lustrar aquesta problemàtica amb xifres, no és necessari tirar la vista molt enrere. En els últims mesos, la sinistralitat en aquest àmbit s’ha disparat, acumulant un total de 475 defuncions entre els mesos de gener i juliol, la qual cosa suposa un augment del 17% respecte al mateix període de l’any anterior, segons dades ofertes pel Ministeri de Treball. D’aquests accidents mortals, a més, la immensa majoria (368) es van produir durant la jornada laboral, 77 més que en 2021.
Si ens centrem en sectors d’activitat, i deixem a un costat el sector serveis, perquè acumula a la major part de la població activa espanyola, la construcció és, al costat de l’agricultura, l’activitat en la qual més han augmentat els accidents laborals mortals en aquests primers set mesos de l’any, passant de 64 en 2021 a 86 en 2022.
Per norma general, s’acostuma a assenyalar com víctima d’aquests successos als treballadors, i és així, no podem oblidar els drames familiars que hi ha darrere de cada accident de treball. Però en moltes ocasions, quan s’analitza la causa de l’accident, es demostra, en seu judicial, que en moltes ocasions, l’empresari no podia fer més del que va fer en l’obra o recinte on el treballador mor, o es lesiona de gravetat.
Totes les mesures de seguretat estan implementades, la formació és la correcta, però un cúmul de successos desencadena un infortuni, i de sobte, l’empresari, comença el dia gairebé de la nit al dia amb un procediment penal i un procediment sancionador aixecat per la Inspecció de Treball per falta de mesures de seguretat.
El procediment sancionador se suspèn mentre el procediment penal continuï obert. El que no es paralitza, és l’anomenat recàrrec de prestacions, que oscil·la entre el 30% i el 50% sobre la prestació a la qual tingui dret el treballador, per a la seva imposició, cal que existeixi relació causa efecte entre la falta de mesures de seguretat i el resultat final. Aquest recàrrec ha d’abonar-lo l’empresari, i el cobra el treballador, i no es pot assegurar, alguna cosa que disposa de manera específica la Llei.
En les obres, a diferència d’altres entorns, és especialment difícil garantir no sols la seguretat dels treballadors, sinó el compliment de la totalitat de les mesures implementades. Així, no sorprèn l’elevat nombre de casos en els quals els empleats, decideixen obviar les instruccions i advertiments dels encarregats, caps d’obra o recursos preventius, i sofreixen aparatosos accidents, però fins i tot en aquests casos, l’empresari podria respondre, perquè té obligació de protegir els treballadors, fins i tot de les seves pròpies imprudències, fins a un límit, la imprudència greu.
A pesar que hi ha veus que clamen per més inversió per part dels Poders Públics per a atallar els accidents de treball, la veritat, és que es compta en l’actualitat amb Fiscals especialitzats en aquesta matèria, cossos de la Policia Municipal de sinistralitat laboral, Bombers, l’Institut Regional de Seguretat i Salut en el Treball i la pròpia Inspecció de Treball, tots, amb magnífics professionals.
Els informes d’aquests Organismes, solen constituir per als Jutjats Instructors un material que sol gaudir d’una certa predilecció, i que condiciona, almenys a priori, l’inici de les diligències prèvies. Sobretot, els informes de la Inspecció de Treball, que per als Jutjats d’Instrucció, solen ser una “guia” per a dirimir a qui s’imputa o no un delicte contra la seguretat en el treball, encara que en la pràctica, i sobretot en accidents de treball complexos, aquests, no poden analitzar de forma detallada la causa de l’accident, ja que tècnicament, la matèria a vegades li excedeix per complet.
Tots aquests informes d’Organismes Públics constitueixen un material que el Jutjat ha de depurar i contrastar amb les pericials que proposa la defensa i l’acusació, i aquesta és precisament la clau per a dilucidar la culpa o no de l’empresari en els accidents de treball. No oblidem, que en aquests procediments, no sols sofreix el treballador accidentat i l’empresari, si no altres treballadors de l’obra, com l’encarregat, cap d’obra o tècnic de prevenció, que també en moltes ocasions han de “asseure’s en la banqueta”, i que a vegades, són condemnats.
Font: Cincodias.elpais.com
