El Sindrome del túnel carpià en netejadores es declarat Enfermetat Professional

Una treballadora de professió netejadora, pertanyent a Eulen Serveis Sociosanitaris, S.A, va plantejar un recurs de cassació per a unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem, que versava sobre la qualificació com a malaltia professional de la síndrome de túnel carpià bilateral.

Aquest recurs, venia justament plantejat, després d’un llarg procés de reclamacions, primer davant la mútua i el INSS, intentant, com moltes altres treballadores del sector habitualment, aconseguir abans d’iniciar processos judicials el reconeixement de l’origen professional de lesions muscul esquelètiques, que gairebé sistemàticament vénen denegant les mútues i la pròpia Administració, malgrat que, en la majoria dels casos, sembla bastant clara la relació causa efecte de les mateixes, amb les pròpies activitats que han de realitzar diàriament en els seus llocs de treball.

Qualsevol manual de prevenció o avaluació de riscos, del lloc de treball de netejadora, a més de l’estipulat en el propi Conveni col·lectiu sectorial de neteja d’edificis i locals (art. 37) inclourà entre les seves tasques algunes similars a aquestes:

Neteja de les instal·lacions, bugaderia, planxa, escombratge, poliment, etc, associant riscos com: Sobreesforços per manipulació de càrregues en tasques de neteja, sobreesforços per postures adoptades en planxar, sobreesforços per postures forçades en tasques de neteja, neteja del mobiliari, sobreesforços per moviments repetitius en tasques de neteja, fregat i escombratge, aspirat, neteges de banys i neteja de cristalls, etc.

El RD 1299/2006 Annex I, grup 2, agent F, subagent 02, activitat 01, codi 2F0201, considera com a Malaltia Professional causada per agent físic, la Síndrome del túnel carpià per comprensió del nervi mitjà en la nina, en “Treballs en els quals es produeixi un suport perllongat i repetit de forma directa o indirecta sobre les corredisses anatòmiques que provoquen lesions nervioses per compressió. Moviments extrems de hiperflexió i de hiperextensió. Treballs que requereixin moviments repetits o mantinguts de hiperextensió i hiperflexió de la nina, d’aprehensió de la mà com a bugaders, talladors de teixits i material plàstic i similars, treballs de muntatge (electrònica, mecànica), indústria tèxtil, escorxadors (carnissers), hostaleria (cambrers, cuiners), soldadors, fusters, pulidors, pintors”.

Font i notícia completa en Istas.net

Deixa un comentari